|
Robert Llorca.- Vicent Llopis és el patró
de la barca Nueva Vicenta. Des dels 12 anys ix tots els
dies, si el temps vol, a la mar. Va començar a pescar
amb son pare. "És una herència. Tota la
família ha seguit la mateixa tradició",
comenta Llopis. Doncs, el seu iaio Miquel i son pare, també
Miquel, eren pescador, i ara, un fill, Vicent, s’hi dedica
tot l’any, i l’altre, David, els ajuda a l’estiu.
 Tots
els dies ixen del port de Gandia a les 5.45 hores de la matinada
per xorrar la xarxa, és a dir, per recollir la xarxa
que el dia anterior havien calat. Vicent Llopis es dedica a
l’anomenada pesca de trasmall, un tipus de pesca d’art
menor. Per la vesprada ixen a calar les xarxes. Les disposen
paral·leles a la costa fent una paret de nord a sud, i
les puntes les deixen clavades tota la nit amb unes pedres i
bolles per indicar la presència de la xarxa. Segons el
tamany dels forats de la xarxa, s’enganxa un tipus de peix.
A l’endemà, de bon matí, tornen per recollir-les.
Quan arriben al port, es passen unes tres hores seleccionant
tot el peix de les xarxes, i ordenant-lo en caixes per a la
subhasta de la vesprada.
A l’estiu tiren uns 3.000 metres de xarxa per agafar llenguados,
sèpies, mabres, llagostins i mollets. En esta època
de l’any ixen tots els dies i treballen de sol a sol. Però
a l’hivern hi ha setmanes que només calen les xarxes
dos dies, ja que no poden anar a la mar pel mal temps. Els caps
de setmana descansen, excepte diumenge per la vesprada que han
de tirar la xarxa per xorrar-la a l’endemà.
En l’art del trasmall hi ha 4 tipus de malles, segons
el número que indica els forats per cada 20 centímetres.
Hi ha malles del 4,5 (per pescar llenguado), del 6 (per a la
sèpia), del 9 (per al llagostí) i del 13 (per
al mollet).
El patró de la Nueva Vicenta, Vicent Llopis,
és molt optimista quan parla del present i futur de la
pesca. "El futur no el veig negre, només cal
un respecte de la mar. Ara mariners no se’n troben, se’n
van a la construcció", explica Vicent. I pensa
que hi ha menys peix que abans, "per exemple, han desaparegut
espècies com el corvall o el reig", degut sobretot
a la contaminació i a que les barques d’arrossegament
"han fet molt de mal".
Aquest pescador és un exemple del 300 mariners que hi
ha al Port de Gandia. La Confraria de Pescadors compta amb 15
embarcacions d’arrossegament i 80 dedicades a les arts
menors. Aquest tipus de pesca tradicional engloba diferents
activitats. Està el trasmall, el palangre, el catúfol,
la cerca i la petxina.
 El
palangre serveix per pescar espècies grans com l’emperador
o el peix espasa. Són uns pals amb hams. Per pescar el
polp s’usen els catufos, uns càntirs de ceràmica
on s’hi fica el polp. Es tiren els catúfols a una
profunditat entre 5 i 40 metres, i l’endemà es recullen.
I la petxina s’agafa amb uns gabiots que porten un rastrell
que s’enclaven a la sorra. Es pesca a vora mar i ixen a
les 5 de la matinada i tornen a mig matí.
L’altre tipus de pesca, a banda de les arts menors, es
la d’arrossegament. Les barques són més grans,
pesquen a més milles de la costa i passen 12 hores a
la mar, de 5 de la matinada a les 5 de la vesprada. Aquestes
barques també reben el nom de bou. El sistema
és bastant senzill. José Martínez, mariner
jubilat, explica l’arrossegament: "La xarxa es
tira a l’aigua, i gràcies a unes portes de la barca,
la xarxa fa un semicercle i s’arrossega. S’arreplega
tot el que hi ha al fons del mar". La xarxa, de 4 metres
d’altura, recull lluços, molls, sorells, cavalles,
gambes, palades, moralles, calamars, sepionets...
A les 5 de la vesprada, la barca arriba a temps per a la subhasta
i el peix ja ve triat i arreglat.
José Escrivà, mariner d’arrossegament, comenta
que es pesquen totes les espècies de 40 braces de profunditat
i numera els peixos agafats: "carrancs, cabuts, caragols
punxosos, raps, tatxells, sardines, aladroc, cavalles, petxines,
congres, rajades...". Uns 100 quilos de peixos.
La subhasta
 A
les 4.45 hores de la vesprada comença un espectacle curiós
per als profans en peix i rutinari per als pescadors i compradors:
la subhasta. Els pescadors fan cua amb les seues carretilles
plenes de peix per exposar les captures del dia i els compradors
agafen posició en les grades.
Fa dos anys que la subhasta de Gandia es va modernitzar. Ja
no està aquell home que a capella cantava els
preus i els braços alçats dels compradors. Ara
l’home que cantava ha sigut substituït per una pantalla
i els braços alçats per uns comandaments a distància.
La directora de subhasta, Mª José, explica el sistema:
"Es posa el peix sobre la cinta, i en un punt, la bàscula
pesa el peix. Amb l’ordinador es posa la barca, l’espècie
i el preu d’eixida. Després continua per la cinta,
i en una pantalla apareix totes les característiques
de la caixa de peix".
En les dues pantalles, els compradors veuen el nom de la barca,
l’espècie de peix, el número de caixes, els
quilos i el preu que va baixant de 5 en 5 pessetes. Els compradors,
majoristes i minoristes, elegeixen el preu amb un comandament
a distància. Al final de la cinta elèctrica, cau
sobre la caixa un paperet que indica el comprador.
En la subhasta de Gandia es concentren, sobretot, minoristes,
és a dir, propietaris de peixateries. I és la
primera subhasta que se celebra en tota la província,
aleshores marca el preu del peix. Paco Tarzán,
comprador per a majorista, comenta el secret de comprar un bon
peix: "A part de la qualitat, s’ha de vore el tamany
i el preu, saber com ha anat el dia anterior i el preu d’altres
subhastes".
 Tarzán
troba a faltar la vigilància de l’administració.
"Ací no ve ningú a revisar el tamany del
peix, ja que en totes les subhastes es ven peix xicotet. Em
pareix molt malament que la Generalitat ho consentisca",
comenta.
Problemes del sector
La major problema que afecta la pesca és la baixada
de les captures i la contaminació de la mar. El cap de
la llotja de Gandia, José Morató, comenta que
"fa falta una involucració de tots, tant de l’administració
com dels pescadors. Estem parlant de respectar la natura, i
la mar què? La mar és natura i no l’estem
cuidant. Tota la porquera que no volem, l’estem tirant
a la mar". José Martínez aporta un exemple
sobre la contaminació: "Abans els caragols eren
tots blanquets, ara són negres pel fang".
Per regenerar la mar, tots els anys hi ha parades biològiques
i cada espècie té la seua veda. Les conseqüències
de les parades i vedes, segons Morató, "es voran
a llarg termini. Això sí, hi ha espècies
que ara sí s’agarren". El pescadors reben
una subvenció de la Generalitat per a les despeses de
les barques, i l’Estat els acull a l’INEM.
En els darrers any, el Port de Gandia ha experimentat una proliferació
de barques menudes, sobretot de trasmall, i una baixada d’arrossegament.
La pesca, però, s’ha mantés. "Hi
ha anys bons i dolents, i la bona pesca depén de la lluna,
de l’oratge, del marejol i dels bancs de peixos",
afegeix Morató.
|
Experiència a 3 milles
de la costa
Tranquil·litat total a les drassanes del Port
de Gandia. Eren les 6 del matí, només
caminaven alguns pescadors dirigint-se a les seues
barques. Era l’hora d’eixir a la mar per
a la pesca de transmall. El temps acompanyava, encara
era de nit i no feia gens de fred, només hi
havia una xicoteta brisa matinal.
A les 6.15 del matí puge a una barca de trasmall
amb el patró i dos pescador, fills del patró.
4 persones en una embarcació de 10 metres d’eslora.
Una, jo, un invitat dels homes de la mar. Mai havia
anat amb barca, només amb un vaixell gran per
anar a les Illes Balears, i encara recorde el mareig
de tota la tripulació. La por, llavors, de
pujar amb barca era evident. Puc avançar que
no vaig patir cap alteració.
La meua intenció era conéixer el món
de la mar, com pesquen els mariners de Gandia. La
curiositat era el pretext per endinsar-me mar endins
i deixar per uns moments el sòl ferm. Els xicotets
moviment que provocava el xoc de les ones sobre la
barca feien un balanceig que asseguraven el viatge
marí. El sol encara no volia eixir.
Anàvem a buscar les xarxes que, el dia anterior
per la vesprada, Vicent i els seus dos fill havien
calat. Agafar les malles és diu xorrar les
xarxes. Uns 3 quilometres de xarxes disposades en
paral·lel a la costa a una distància de
4 milles. D’un dia per a un altre, Vicent troba
les seues malles gràcies al radar que indica
la profunditat, uns 17,8 metres.
La sensació de llibertat és total.
No hi ha barreres. Vas amb un vehicle, però
per una carretera sense senyals, línies, arcens
i trànsit. Un mar obert sense obstacles. La
manca de soroll i d’altres barques, el vent de
mestral i la tranquil·litat que porta la nit
ens traslladen a un somni sense malsons, un somni
ple de núvols tous.
Però l’hora de xorrar ha arribat. Amb
una màquina, anomenda pels mariners com xupaxup,
que té tres rodes i està accionada per
motor es van recollint les malles, nugades una darrere
l’altra fins fer els 3.000 metres.
Els peixos, que han quedat atrapats entre la xarxa,
són trets de l’aigua. Una dorada escapada
de la piscifactoria, un peix volador, sorelles, llobarro...
són espècies que van ixint de l’aigua.
L’alegria arriba quan es veu entre les malles
eixir un llenguado, un peix molt apreciat pel seu
preu (unes tres mil pessetes el quilo). També
el llagostí ompli de felicitat els mariners
de la barca.
Els polps porten algun mal de cap. Els seus tentacles
intenten enganxar-se per tot arreu, inclós
per les mans de qui arrossega la xarxa. El mariner
xicotet s’encarrega de pegar-li un colp amb un
martell per acabar amb el nervi del polp, o sinó
es passeja per tota la barca intentant fugir i tirant
la tinta negra, que en l’aigua dóna tan
bons resultats per poder escapar de l’enemic,
una tàctica que en terra no serveix. Els meus
pantalons van ser tacats pel líquid negre del
polp. Jo no portava els pantalons de plàstic,
color taronja, i les botes que els homes de mar vestien.
La sèpia també usa la tinta per defendre’s.
I un altre peix, no comestible, com el bou també
tira una tinta de color morat.
Quan comença a eixir el sol, es pot disfrutar
de la vista que acompanya el blau de la mar. Una vista
des de dins de l’aigua. Es pot vore la costa
de la platja de Gandia (uns 4 quilòmetres de
sorra i apartaments) i les muntanyes del Montdúver
i la Safor al fons. Un paisatge que s’enriqueix
amb la vista de tot el golf, des de Cullera fins Dénia.
S’han tret 10 malles del número 9, i
6 malles del 5. El principi de la rastrera està
assenyalat per una bolla de color roig, i el final
amb una de color negre, que significa el principi
de la fi del dia de pesca, perquè quan arriben
al port encara els queda desenganxar tot el peix de
les xarxes.
Avui no s’ha agafat molt de peix, menys que
el dia anterior, perquè despús-ahir
bufava vent de garbí, i ahir, bufava ponent,
mals aires per a la pesca.
L’entrada al port està acompanyada pel
gran nombre de pescadors, que de bon matí,
ja estan asseguts al braç del port pescant
amb la seua canya. Els espera un llarg dia de paciència.
Nosaltres entrem a les 8.30 del matí, quan
sonen les campanes de l’església de Sant
Nicolau. Tot seguit, als mariners els resta seure’s
tranquil·lament per arreglar el peix i preparar-lo
per a la subhasta de la vesprada. Com diuen els pescadors,
"ara ve lo bo".
|
Tercera parte: El
Club Naútico
|
ó 962 960 727
Comunidad
>> 
