CANALES
Inmo Ocasión
Auto Ocasión
Clasificados
Cine
Literatura
Música
Teatro
Horóscopo
Gastronomía

Les Comarques Centrals Valencianes són un projecte que no es pot entendre sinó és des de la voluntat de fer País. Suposa una lectura del País Valencià tenint en compte els canvis que s’han operat arreu del món, els nous processos de la integració europea, la crisi de l’Estat i la incorporació de les noves tecnologies i els canvis interiors.

La idea de les CCV, explica Néstor Novell, que va ser director del CEIC Alfons el Vell durant el naixement del projecte, "reclama la dignificació de la vida de les comarques, el seu reconeixement com a nucli bàsic de conformació de la societat valenciana i com a eina de vertebració del territori valencià".

El País Valencià, a diferència de Catalunya, no té una política de comarcalització que done a les comarques una identitat legal. Així, les CCV volen vertebrar el País des de la comarca sense perdre el tren econòmic de l’Eix Mediterrani dissenyat per la Unió Europea.

D’entrada, el País Valencià, segons la professora del Departament de Geografia de la Universitat de València, Júlia Salom, "està en bones condicions d’integrar-se en l’Eix econòmic del Mediterrani Nord-Occidental". En canvi, troba dos entrebancs importants: Per una banda, el cap i casal, pel seu potencial i àrea d’influència econòmica, no passa de ser una capital subregional. I per altra, la influència d’Alacant no va més enllà de la Vila Joiosa. "Des d’aquesta perspectiva, -afegeix Salom- les CCV esdevenen la locomotora cap a la integració a l’Eix Mediterrani per la seua capacitat de cohesió territorial, econòmica, cultural i lingüística del conjunt del País".

Durant segles, l’enfrontament entre valencians que ha donat lloc a cantonalismes de València-ciutat i d’Alacant-ciutat no ha aportat cap proposta de vertebració i cohesió de la societat valenciana sinó tot el contrari, ha creat un mur d’incomunicació entre les dues grans capitals. Aleshores, les comarques d’enllà el Xúquer són un territori que poden acabar amb aquest mur que ha fragmentat el País Valencià entre les dues capitals.

Un passat comú

L’espai geogràfic que delimita el Xúquer i la línia Biar-Busot no és, però, un invent d’última hora per fer País ni per ser competitius econòmicament. Aquest espai ha tingut històricament un elevat grau d’interconnexió.

Ha tingut un passat territorial comú, des de l’Antiga Contestània, passant per la Governació foral i arribant a la província de Xàtiva. Un passat cultural amb senyors tan importants com Alfons el Vell, Pere Marc, Ausiàs Marc, Joanot Martorell, Roís de Corella, els Borja o els agermanats que han jugat un paper destacat en aquesta cohesió. I un passat econòmic, des de les produccions de sucre i seda, passant per les de pansa i vi fins les de tèxtil.

Inclús, l’historiador Francesc Torres i Faus, en l’últim número d’Espai Obert, apunta que les CCV han tingut un passat polítc comú. "Els liberals de finals del segle passat van ser els primers a desenvolupar un projecte polític i econòmic per a les Comarques Centrals Valencianes". Fruit del seu treball es van realitzar infraestructures tan importants per a les relacions intercomarcals i amb l’exterior com els ferrocarrils Alcoi-Port de Gandia i el de Carcaixent-Gandia-Dénia, i la carretera Almansa-Gandia.

A més, l’assentament ordenat de les ciutats al territori i el seu paper en la vertebració de les respectives comarques, l’equilibri entre l’interior i la costa que no es dóna en cap altre indret del País Valencià i la fidelitat a la llengua així ho indiquen. Actualment, la regió de les CCV es caracteritza per un elevat grau de complementarietat econòmica: industrial, a l’interior, i comercial i turística, a la costa; per un territori ben vertebrat per una homogènia xarxa de ciutats mitjanes: Alcoi, Benidorm, Cocentaina, Dénia, Gandia, Ontinyent i Xàtiva; presenta una població de més de 700.000 habitants i una diversificació productiva suficient ampla que permeten el disseny de polítiques d’actuació globals.

Gaudeix., també, d’una elevada capacitat empresarial i una dinàmica innovadora superior a la mitjana valenciana, a més de presentar una clara homogeneïtat cultural i lingüística.

Les CCV presenten, llavors, tots els ingredients per poder fer un pastís tan gran que es puga tastar a tot el País, i suficient atractiu com per ser competitiu a la resta d’Europa.

Naixement

El projecte de les CCV va nàixer al 1.992 des de l’Ajuntament de Gandia. Més concretament, des del regidor de Foment Econòmic, Cebrià Molineros, considerat el cervell de l’operació.

Molineros estava preocupat que l’entrada de l’Estat espanyol a la Unió Europea marginaria econòmicament la Safor i les comarques que l’envolta. Llavors, "l’Ajuntament de Gandia va signar un conveni amb la Universitat de València per estudiar les actuacions econòmiques si es volia mantenir la competivitat del territori", explica Cebrià. Fruit de l’estudi, es va publicar Comarques Centrals Valencianes: polítiques d’actuació territorial, dirigit per Júlia Salom.

També es va fer un estudi sociològic per analitzar la base humana i el sentit de pertinença de la població de les CCV. La gent d’aquest territori, segons l’informe, donava el vist i plau al projecte.

A partir d’aquest dos estudis, es va començar a muntar una Xarxa de Ciutats, integrada per les capitals de comarca (Alcoi, Cocentaina, Dénia, Gandia i Xàtiva) i per les Mancomunitats legalment constituïdes (la de la Safor, la Vall d’Albaida i la Costera-Canal), i van mamprendre una sèrie de reunions periòdiques per ser els líders d’articulació d’aquest procés.

Al mateix temps, es va presentar el projecte Cocenveu (Comarques Centrals Valencianes a l’Europa Unida) dintre del programa Terra de la Unió Europea. El projecte intenta estudiar les possibilitats de desenvolupament de la zona, diagnosticar les mancances més importants en infraestructures i impulsar la posada en marxa de l’anomenat Pla d’Acció Territorial, per revitalitzar el paper de la xarxa de ciutat enfront del predomini econòmic de l’àrea metropolitana de València i l’eix Elx-Alacant.

El projecte de les CCV, sel·leccionat entre 300 aspirants, va ser aprovat l’any passat i té un pressupost de 200 milions de pessetes subvencionat al 50% per la Unió Europea.

Per últim, es va fer un anàlisi del turisme de les Comarques Centrals amb l’ajut de la Secretaria General de Turisme i la Xarxa Valenciana de Turisme. Fruit de l’estudi, es va redactar el projecte turístic L’Espai dels Borja que intenta compatibilitzar el turisme d’interior, amb ciutats com Xàtiva, Cocentaina i Alcoi, amb el turisme costaner de Gandia, Oliva i Dénia.

A finals de 1.997 ja estaven fets tots els estudis i anàlisis per veure la viabilitat del projecte. "Els líders -diu Cebrià Molineros- eren els municipis de la Xarxa de Ciutats i les Mancomunitats, només calia intentar articular els altres pobles i associacions".

La benedicció de la Generalitat Valenciana va arribar al desembre de 1.997. El President de la Generalitat, Eduardo Zaplana, va donar el recolzament al projecte en una reunió amb els representants polítics de les comarques. Alfons Rus, president de la Xarxa de Ciutats, va deixar clar al President que "la intenció de les Comarques Centrals no és crear una quarta província, sinó unir esforços per fer projectes en comú".

El Consorci

El dimecres 25 de març de 1998, representants polítics de la Safor, la Marina Alta, el Comtat, l’Alcoià, la Vall d’Albaida i la Costera es van reunir a Ontinyent per aprovar els estatuts del Consorci de les CCV. Cebrià Molineros el descriu com "una entitat administrativa amb presentació jurídica i integrada per pobles, organitzacions socials i financeres, que representa el conjunt de la societat civil. El motor de tot el projecte". Amb la constitució del Consorci, les Comarques Centrals Valencianes es feien realitat oficial després de set anys de treball.

Les CCV es troben actualment en una fase organitzativa. El Consorci intenta representar el conjunt de la societat civil, política i territorial i per això, s’han començat a constituir una sèrie de Xarxes de cooperació dels distints agents socials i econòmics. De moment, s’ha creat la Xarxa Empresarial, i pròximament, apareixerà la de Cultura.

Però en el camí del projecte, sempre hi ha hagut pedres que s’han hagut de saltar. Per una banda, Alacant i València mai han vist amb bons ulls que unes comarques, distribuïdes entre les dues províncies, s’unesquen, i per altra, els aparells del PSPV i del PP han mostrat dures reticències en veure la competència d’una entitat territorial no prevista oficialment. Cebrià Molineros, que ha sigut regidor nacionalista d’UPV, explica que "això és normal, perquè fins que no s’explica, tota iniciativa novedosa crea recels". Ara sembla que el camí està aplanat, i que les CCV poden córrer com l’Euromed.

En tot aquest procés, el Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell ha fet el paper de motor cultural. Segons la revista Saó, "el Centre ha ofert, al llarg dels seus fèrtils deu anys d’existència, un bon nombre de treballs bastits amb ambició, audàcia i intel·ligència, que constitueixen un renovat alé, una autèntica veu d"esperança que ajuda a conservar els compromisos de fidelitat al País".

L'Alfons el Vell ha publicat nombrosos llibres que han estudiat la base econòmica, social i cultural de les Comarques Centrals. Ha publicat l’estudi econòmic que va servir de base per al projecte, Les Comarques Centrals Valencianes: polítiques d’actuació territorial, i l’Estudi sociològic, dirigit per Rafael Ninyoles.

Aquest informe sociològic revela dades interessant sobre la gent d’aquesta regió: La societat d’aquestes comarques s’identifica amb la seua llengua, i darrere del seu ús hi ha una societat amb trets característics i paral·lels amb Catalunya i les Illes. Respecte al conflicte de denominació de la llengua, "després de tantes campanyes d’intoxicació -diu Rafael Ninyoles, autor de l’estudi- el 53% de la població diu que el català i el valencià són la mateixa llengua i el 36% diu que són diferents".

El sentiment de pertinença a la comarca és molt elevat, i el de proximitat social i d’interessos és major respecte de les CCV que a València i Alacant ciutat, i el nivell d’associacionisme és molt elevat però a un nivell primari.

Reivindicació cultural

Per les activitats que ha realitatzat de moment les CCV, sembla que només es tracte d’un projecte econòmic que intenta ser competitiu amb la resta del País i a Europa. Inclús, alguns sectors culturals l’han acusat de ser un excusa per intentar recollir ajudes de la Unió Europea. Jesús Alonso, coordinador de la revista Espai Obert, destaca que "hi ha hagut dues línies d’actuació: una política i una cultural, i sembla que la primera ha sigut la que monopolitzat el projecte", per això reivindica que les CCV "siga alguna cosa més que recollir fons europeus".

Espai Obert és una revista amb vocació intercomarcal i que intenta construir un espai de comunicació comú a les Comarques Centrals. La revista, que ja ha tret quatre números anuals, recull les inquietuds d’associacions culturals i ecologistes. Vol promoure la relació entre la gent que treballa al món cultural .

Amb quatre anys de vida ja ha organitzat debats, reunions i jornades: A l’Olleria, va celebrar la I Trobada d’Associacions Culturals; a Gandia, la I Trobada d’arxivers i un debat sobre la possibilitat d’un espai comunicatiu; a Alcoi, un debat sobre l’estat del medi ambient i a Pedreguer, la I Jornada sobre Centres d’Estudi. Es pot dir que el món cultural de les CCV es mou de la mà d’Espai Obert.

Les darreres actuacions intercomarcals han sigut la reunió del Consells de la Joventut de les capitals de comarca per crear un Consell de Joves a nivell de les Comarques Centrals, i la demanda a la Generalitat Valenciana perquè es cree una Universitat.

Quan les fet social es podrà pensa que a la festa de Moros i Cristians d’Alcoi hi participe una comparsa que represente el conjunt de les comarques; o que hi haja un Campionat i un equip de futbol de les CCV, o que el Gandia Bàsquet puga pujar a primera divisió amb l’ajut econòmic de totes les empreses comarcals. Tot això són ara somnis, demà poden ser realitat.